El segle de la llum, de la Il.lustració se´ns presenta a mode de fotogrames, amb un suport de fusta i un altre de cartró. Pinzellades ràpides al voltant de la filosofia, els costums, la política i la ciència d´este període tan ric de la nostra historia emmarcats baix el títol de “descobriments”.

El cos central està format per un matrimoni de l´època, on el marit fa el descobriment de la seua vida en ajudar a la seua dona alçant-li lleugerament la falda, i caient com un plom des del mes fons de les seues entreteles un amant. La cara d´estupefacte de l´home contrasta amb la fingida sorpresa de la seua dona, com si la història no fóra amb ella. ¿Què duen baix d´eixes faldotes?. Esta pregunta ens l´hem formulada més d´una vegada guiats, això si, per un sa interès científic. Esta imatge ens dóna la resposta: un amant personal i intrasferible. El rebombori de la seua caiguda, provoca una fugida de tota mena d´animals, des de rèptils, elefants i algú que altre pardal, en el que el vincle amb l´humà és el d´haver respirat els mateixos efluvis embriagadors que brollaven d´ell. (Per a més informació s´ha de llegir a Jacques Gourrin de La Ronye, Comte de La Poudour, 1698-1776. En la seua tesi: “la pudor com element d´igualtat entre diferents classes socials al regne de França i altres potències civilitzades, de París 1752”).

La composició central té com a contrapunt la figura del criat, absolutament sorprès per la metamorfosi que ha patit la falda de la seua senyora, convertida de sobte en Arca de Noé.

El tití, la mascota de la família, molt més acostumat a les correries de l´ama, presenta un semblant molt mes relaxat, quasi burló. Este grup principal s´alça sobre un instrument musical: una viola, un instrument de corda indispensable a la musica del barroc. Al no tindre a mà, una de l´època, hem afegit la gamba, pel què podem presumir de mostrar amb orgull una “viola de gamba”.

La música, eixe llenguatge universal, té com a un dels seus màxims exponents a Juan Sebastián Bach. I com al món de les falles tot és possible, ¿què haguera dit el mestre en assaborir la nostra paella o una bona ració d´all i pebre?. S´escoltaria més o menys açò:

- ¡Recollonem!

No es tant destarifat pensar en una serie de concerts: “els concerts de l´Albufera” per a dolçaina i violí en forma de fuga, encara que probablement les que fugirien serien les notes del pentagrama.

El segle XVIII fou un període fantàstic per a la ciència experimental on es crearen les bases per a futurs avanços tècnics. Un d´ells, fou la utilització del vapor com a força motriu. Ací presentem un model autèntic de la què fou una “màquina de vapors”, no d´aigua, sinó gastrointestinals, què incomprensiblement fou rebutjada per les classes pudients, argumentant no sé què del medi ambient.

Com contrapartida fou molt bé acollit un invent revolucionari en pro de la puresa de l´ambient, sobretot del tancat. L´inventor no fou altre que Jean Fançoise de la Clochine, Marqués de Bidet (1713-1808), en el què el seu aparell actuava directament sobre les regions subabdominals de les anatomies femenines, amb irrigació aquosa, duent-les a nivells de neteja i frescor abans desconegudes.

El científic del barroc per excel.lència fou sense dubte el gran Isaac Newton (1642-1727) qui apareix ací pensant les diferències entre gravetat i grabetat; dos segons després d´haber-li caigut una poma de tres quilos damunt del seu cap.

En una terra marinera com la nostra, estem obligats a ensenyar els avanços en matèria de navegació, fent un homenatge a James Cook (1728-1779) i al nostre paisà Jorge Juan (1713-1773) en forma de dos vaixells lluitant amb la tempesta de caragols i ones que formen la perruca de la nostra amiga, la muller infidel.

En allò referent als moviments socials el XVIII fou testic de la Revolució Francesa, conseqüència final de la lluita de classes, representada en la nostra falla en una lluita de ratolins. La guillotina un invent revolucionari d´esta època, es va utilitzar també, encara que de forma poc coneguda, com a instrument quirúrgic. Segons ens consta, el famós metge Philipe Lapolle, (1752-1832) gastava un model de tamany reduït en les seues operacions de fimosi.

Les reivindicacions socials dels més desfavorits apareixen a la nostra falla dintre d´una granja en forma de gallines contestones, que alcen cartells dient allò de : llibertat, igualtat i fraternitat, front a la sorpresa del galla i el somriure malintencionat d´un ase.

I per últim el nostre homenatge a Diderot i a tots els que crearen “El diccionari Raonat de les Ciències, les arts i els Oficis”, la famosa enciclopèdia que recull magistralment a le seues pàgines tot el saber i els descobriments del dihuit.